Beu

Sempre ben freda, en forma de canya, quintu, mitjana, fresca i sense pasteuritzar o en llauna. Bracejada amb maltes pàl·lides, aigua del Montseny, perfumada amb una infusió de flors de llúpol aromàtic de Saaz i un toc de passió catalana. A la Fàbrica, al Velódromo, al 300 del Born, a la cerveseria de barri de tota la vida o a un minimalista espai gastronòmic. No és una més, és una Moritz, l’única amb un què especial que fa que beure-la sigui tota una experiència. Desgustar-la és notar com, glop a glop, tradició i modernitat traspassen els teus llavis, s’endinsen dins teu i recorren tots els teus sentits, deixant un alè d’allò més barceloní i mediterrani.

Capaç de despertar un esmorzar de pacotilla, és l’acompanyant ideal d’unes braves, l’essència d’un dinar a la vora del mar, la que millor lliga amb unes ‘Bombes de la Barceloneta’ i l’amant perfecte del ‘Pastís de l’Honorata’. He de confessar que sóc fidel a la seva versió de tota la vida, però sovint em rendeixo al cos de l’Epidor. Alguns dies prefereixo la fresca essència que transmet l’Aigua de Moritz i últimament no me n’he pogut estar de tastar l’exclusiva i efemèride 17.14. Tothom té la seva preferida, però el millor de tot és poder-les combinar segons el moment que estàs vivint i, perquè no dir-ho, segons la persona amb qui la comparteixes.

Recordo amb certa nostàlgia el que una tarda d’un dia que no recordo amb gaire exactitud em va explicar el meu avi, l’Eudald. Em va dir que anys enrere, en un edifici vell de la Ronda de Sant Antoni s’hi fabricava una extraordinària cervesa. La comprava en ampolles de ¾ i la gaudia amb els seus amics mentre veien alguns dels partits del Barça. Potser no li vaig fer massa cas, però ara per fi puc entendre les seves paraules i puc sentir algunes de les sensacions que tants i tants com ell van experimentar dècades enrere. Avui aquella fàbrica és encara molt més, ha estat rehabilitada per un reconegut arquitecte i deixa fascinat a tothom qui s’acosta a prendre alguna cosa, que mica en mica descobreix l’univers que s’hi amaga a dins.

Però potser, el que més m’atrau és la creativitat que envolta tot això. Cada vegada que passejant pel carrer veig passar un Seat 600 Moritz, cada exposició, activitat, taller o conferència que organitzen és tot un luxe per a Barcelona. Una cervesa que, a més a més d’estar boníssima, fomenta la cultura, valora i creu en el disseny, innova, crea tendència i s’ha convertit en tot un referent de la Ciutat Comtal. I de Catalunya. Perquè no tothom s’atreveix a posicionar-se, a crear samarretes iròniques, a criticar, a riure, a etiquetar en català i, sobretot, a fer país. Són valents i això agrada.

moritz

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s